Contextuals i textuals

L’exposició oral, quines característiques contextuals i textuals té?

Característiques contextuals

El receptor comprèn amb l’oïdas el text (canal auditiu), es produeix una comunicació espontània i immediata entre l’emissor i el receptor. Utilitza molt els codis no verbals, la fesonomia, els vestits, el moviment etc. Hi ha interacció entre l’emissor i el receptor, ja que l’emissor pot veure la reacció del receptor.

Característiques textuals

• Adequació: tendència a marcar la procedència dialectal
• Coherència: Estructura del text oberta, hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió
• Cohesió: Utilització de pauses i entonacions. També utilitza molts elements paralingüístivs, com es el cas de canvis de ritme i velocitat, variacions de tons, etc. Freqüència alta de referències exafòriques: tu, jo aquí…
• Gramàtica: El·lipsis freqüents. Ús de tics lingüístics; interjeccions o expressions que s’usen reiteradament. Ús de mots crossa; mots o expressions usats repetidament quan van falcant el text (vull dir, llavors, aleshores, doncs…)

El divendres 23, vam estar comentant a classe les característiques contextuals i textuals de les exposicions orals. Vam destacar que les exposicions orals tenen característiques del text escrit, com per exemple, en la selecció de la informació, l'ús de solucions formals etc. Un cop, vam acabar d'esmentar aquestes característiques, ens van explicar el model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981. Que consistia en els pasos que s'ha de seguir per tal d'obtenir un bon text escrit. I finalemt per ampliar aquest tema, s'ens va repartir un dossier (que considero molt útil) per tal de millorar la nostra expressió escrita.