dimarts, 17 de novembre del 2009

El Cim
















Segon dia de la setmana extraordinària.
Anem cap a Terrasa, quedem amb la Meritxell Surdé, i ens porta a la classe dels elefants de l'escola El cim.
Tothom ens diu hola, i tant la mestra com els nens es preparen per fer-nos una rebuda a la classe. Gracies a la Txell, tots els nens i nenes de la classe ja saben que vindrem i per tant ens han preparat unes sorpreses per a nosaltres.
Comença la classe. Fem una roda de noms, cadascú diu el seu nom. Uns ho diuen més fort, altres més tímids, més fluix. Vam passar una estona molt divertida i acullidora. Desprès, ens vam preguntar d'on érem, i de la nostra resposta van sorgir diferents històries sobre Barcelona. "jo vaig anar l'altre dia a Barcelona a veure la iaia", ja "tinc una gat que és diu Cremita i els vam anar a passejar a Barcelona", "jo...""jo...", "jo...". Va ser una estona molt enriquidora que ens va oferir la seva reacció davant de dues persones noves dins la classe.
Seguidament de la roda de noms, la senyoreta (com ells li diuen) Anna, va començar a fer els racons. Això consistia en dividir el grup en dos petits grups (dumbos i mamuts) i fer una determinada activitat amb cada grup. Vam poder veure com feien grafia, ahir van fer la lletra lligada E i també com dominaven l'ordinador.
Ens van donar moltes abraçades, molts petons, ens van tocar collarets i arracades, però també vam poder veure el seu costat més rebel. A la classe d'anglès, van ballar el bugui-bugui i van jugar al joc de les cadires. En dos segons, a la classe només es sentien xiclets dels nens. Això, va ser una mica desesperant perquè no fien cas del que els i deies, però també va ser interessant per saber com reaccionaven els nens quan la mestra d'anglès els portava un joc per fer a la classe.
Més tard, vam veure com jugaven a pilota al pati, i aprofitant l'estona, també vam poder veure la sala de psicomotricitat i la biblioteca.
Vam asistir a una classe de música on estaven escoltant una simfonía de Hayden i vam poder veure com se'ls explica qui es Hayden i de que tracta la simfonia.
La resta del dia, va continuar igual de bé que al matí.
Finalment, a les 17:00 hores, vam tornar cap a casa i vam poder estar un dia sencer en una classe de P5. Per mi ha estat una experiencia innolvidable i que espero que ho pugui repetir d'aqui a uns anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada