Lectura en veu alta

<<Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç. Però hi ha veritats que mereixen la nostra atenció, i n'hi ha d'altres amb les quals no ens convenen els diàlegs.
Vam tenir la primera visió de l'illa de matinada. Feia trenta-tres dies que els dofins havien renunciat a la nostra popa i dinou que la tripulació expel·lia núvols de baf per la boca. Els mariners escocesos es protegien amb manyoples que pujaven fins al colze. Duien pells tan contundents que feien pensar en cossos de morsa. Per als senegalesos aquelles latituds fredes eren un suplici, i el capità tolerava que fessin servir greix de patata com a maquillatge protector, a les galtes i al front. La matèria es diluïa i es filtrava pels ulls. Els queien llàgrimes però no es queixaven mai.
-La seva illa. Observi, a l'últim horitzó -em va dir el capità. >>

Aquest va ser el meu fragment a llegir.
És el primer capítol del llibre "La pell freda" d'Albert Sànchez Piñol.
Aquesta nova activitat consistia en escollir un fragment de text, prepar-ho a casa i llegir-ho davant els companys. Va ser una activitat una mica vergonyosa, però profitosa ja que la Rosa Soler ens va donar tècniques com per exemple la postura, el to de la veu, la mirada etc per tal de millorar la nostra lectura.