Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
Miquel Martí Pol (fragment de Primavera)
Buf!! Quins nervis la recitació de la poesia. Amb aquesta frase es resumeix les emocions que vaig sentir aquest divendres.
No era la primera vegada que feia un exercici com aquest, però si era la primera vegada que ho feia davant de tanta gent. La meva poesia va ser curteta però intensa. Parlava sobre l'arribada de la primavera a un poble i com es notava aquesta arribada en les persones. Aquest exercici va ser una activitat per perdre una mica de vergonya i de por. És un exercici difícil perquè és de memorització i la pressió dels nervis et pot fer errar alhora de recitar la poesia. Dir, que estic molt contenta amb la recitació i amb l'elecció de la poesia.
Aquí deixo la pàgina web d'on la vaig extreure:
Poesies en català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada